Un país convuls
Si fem una repassada ràpida a l’actualitat dels darrers dies, veurem que la situació actual del nostre país és convulsa. Mai abans, en un termini tan curt, no havien tingut lloc tants esdeveniments que impliquessin i afectessin tants sectors de la societat andorrana. Mentrestant, però, el Govern de Demòcrates per Andorra roman impassible com aquell qui no té res a veure amb tot plegat. En un exercici d’hipocresia política magistral, en tots aquests casos, sense excepció, DA s’ha afanyat a minimitzar, negar o fins i tot celebrar el que està passant.
Anem a pams. Ens hem de remuntar al primer terç del segle passat per trobar una vaga multitudinària d’un col·lectiu al nostre país. La de la setmana passada va aplegar centenars de treballadors de l’Administració general per mostrar el seu descontentament amb la manera com el Govern de DA ha encarat la gestió de la reforma de la Funció Pública. Aquesta vaga va anar acompanyada de manifestacions de treballadors que, de manera massiva, van ocupar els carrers d’Andorra per palesar el seu enuig i evidenciar una vegada més la incapacitat del Govern a l’hora de negociar aquesta reforma de manera consensuada amb les parts implicades.
Un altre capítol rocambolesc és la gestió que ha fet DA de la sentència del Tribunal Constitucional respecte als recursos d’inconstitucionalitat de les lleis de competències i transferències dels comuns. A alguns membres del Govern el fet que l’alt tribunal hagi determinat la inconstitucionalitat de tres dels quatre recursos de la Llei de transferències —a jutjar per les seves declaracions públiques— els ha tranquil·litzat i alegrat plenament. Cinisme polític elevat al seu màxim exponent, ja que si realment ho pensessin significaria que legislar contra la Constitució, com s’ha provat que havien fet, els convé i els satisfà. Vam haver de ser els Liberals, acompanyats del PS i d’SDP, els qui vam portar els textos al Constitucional. Dubtàvem de la constitucionalitat d’uns textos aprovats al parlament amb els vots indispensables de DA i dels consellers Pintat i Camp. Ara el Tribunal ha dictaminat que, efectivament, hi havia aspectes que vulneraven la nostra Constitució. Per DA, però, vista la seva reacció, només és una anècdota que minimitza amb les seves declaracions.
Podríem allargar la llista de greuges que la ciutadania pateix per la manera de governar de DA. Tenen majoria parlamentària i, per tant, tiren pel dret. Els veïns de la zona de la Gonarda a l’Aldosa, per exemple, han vist refusades les seves demandes pel que fa a la ubicació definitiva de l’ETR; la plataforma de ciutadans en contra de l’emplaçament del futur heliport nacional a la zona de les Tresoles, just a tocar de la part alta d’Escaldes-Engordany, no se sent escoltada, etc.
Malgrat tots aquests greuges, cal destacar un fet del tot positiu: la capacitat cada cop més evident de la nostra ciutadania de demostrar la seva insatisfacció i el seu malestar quan creu que els dirigents públics no estan fent bé la seva feina.