550 anys després de Gutenberg
És bo de recordar al precursor de la impremta moderna, aquell que va saber concretar i posar les bases (rapidesa, accés universal, qualitat i preu) sobre les quals recolza encara avui la impressió de textos, a través dels quals es transmet el coneixement.
Johannes Gensfleisch i Wyrich (1398-1468), dit Gutenberg i nascut a Magúncia, fill de comerciants i orfebre de formació, fou un inventor al qual li devem l’adonar-se primer de l’afany d’accedir més ràpidament i obertament al coneixement existent i la necessitat de produir-ne de nou, davant del desconeixement del món real, per part de les noves capes socials i de la societat del temps, amb més recursos. I en segon lloc la possibilitat d’utilitzar com a vehicle la impressió de llibres en grans quantitats, mantenint una gran qualitat.
Tot això en un marc urbà, de formació i creixement de les ciutats i immers alhora en l’arrencament del moviment cultural que va caracteritzar el moment històric que va viure, conegut com a Renaixement.
Si bé els xinesos ja al segle VII havien descobert la impressió en sèrie sobre paper i els tipus mòbils en argila, i els coreans al segle XIII descobriren els tipus mòbils de metall, va ser Gutenberg qui va saber resoldre els problemes tècnics per aplicar tota una sèrie de millores a la impressió sobre paper per tal de poder imprimir llibres, com els que continuem utilitzant avui, i poder substituir així la seva producció fent còpies manuals.
El primer llibre que es considera que obre aquesta etapa és la Bíblia dita de Gutenberg començada el 1450 i acabada uns cinc anys després, en un total de 180 exemplars amb il·luminacions fetes a mà. Aquesta obra per va ser acabada pels seus socis i acreedors Fust i Schoffer.
Les millores introduïdes per Gutenberg van ser cercar els millors materials per a fer les lletres i que alhora li permetessin ser resistents i fundibles per a reaprofitar, amb aliatge de plom, estany i antimoni, que ha arribat fins a la seva substitució al segle XX, per altres tècniques com l’ofset i avui la impressió digital; la matriu tipogràfica i el punxó; la impremta en si mateixa a partir d’adaptar una premsa del vi; la tinta amb pigments de base d’oli per a millorar la precisió del traç i un secatge ràpid;el paper per a què fos més absorbent...
La impremta i la seva revolució han estat els grans impulsors del llibre. El llibre que ha estat, en definitiva, la càpsula més eficient de transmissió de tots els tipus de coneixements coneguts. I, per tant, el llibre i la impremta es troben a la base del progrés realitzat per la humanitat els darrers 550 anys.
Es calcula que a Europa es van imprimir entre el 1450 i el 1500 uns 35.000 llibres nomenats incunables per ser d’aquesta època. Però al segle XVI ja foren a l’entorn de 200 milions els llibres impresos. I al segle XVII més de 500 milions i al segle XVIII prop de 1.000 milions.
Les dites cultes i populars entorn al llibre ens han deixat traça de la seva importància, dels seus dobles sentits, de l’evolució de la cultura i la seva repercussió en la societat en definitiva. «Déu ens lliuri d’home d’un sol llibre», Tomàs d’Aquino. «No hi ha llibre tan dolent que no tingui res de bo», Plin. «No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni vaixell sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor». «El llibre que miren més ulls és el de quaranta-vuit fulls (les cartes)». «Després de menjar, ni llibres, ni estimar». «Llibre de metge i d’advocat, ni el diable en treu l’entrellat». «Llibres i vins, els més vells són els més fins».
«Cada mestre té el seu llibre». «Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé». «Qui només llegeix un llibre, sap només una cançó». «Qui savi es vulgui dir, molts llibres ha de llegir». «De llibres i de gàbies, no se’n tornen gaires».
Als països catalans, la impremta arribà el 1473, tant a Barcelona com a València. A la Seu d’Urgell el 1795 ja es cita l’impressor Agustí Ubach (Lluís Obiols-Arxiu municipal). A Andorra hi arribà l’any 1950. Fou Pere Font i Moles, llavors de 24 anys i de Casa Areny d’Encamp (que havia posat al davant de les terres un masover), qui va decidir crear-ne una. I per anar més ràpid i no donar temps a què ningú li copiés la idea, en lloc d’anar a Barcelona o Tolosa a fer l’aprenentatge, buscà , a través d’un anunci a La Vanguardia «un impressor, caixista i minervista que fos solter i sabés català». Va obtenir resposta a través de dos o tres cartes i va muntar l’empresa Impremta Principat, a Encamp, ocupant ell la direcció administrativa. Després de posar diferent personal al front es va entendre amb Antonio Solano, que després, al cap de vuit o 10 anys muntaria la impremta Solber. Abans, el 1956, es va instal·lar l’Editorial Casal i Vall, amb impremta pròpia, a Andorra la Vella per a editar llibres, propis i de tercers. Després s’instal·laria a Sant Julià de Lòria la impremta Moré. Avui hi ha unes 10 impremtes (quatre a Andorra la Vella, dues a Encamp, dues a La Massana, una a Sant Julià de Lòria i una a Escaldes-Engordany).
Si bé Gutenberg no va poder arribar a viure de les seves aportacions, per arruïnar-se davant dels seus acreedors, els quals es van quedar amb el seu treball, la seva contribució a la revolució que va suposar la impressió dels llibres, ha permès la ràpida divulgació del coneixement arreu de tot el món i per tant l’evolució de la humanitat en els darrers sis segles.
El progrés tecnològic dels darrers anys ha obert una nova etapa i amb ella la forma de propagar-se avui el coneixement, que ha incorporat una acceleració creixent, que fa que aquest circuli majoritàriament, ja no en càpsula i individualment, sinó en xarxa, de manera vertiginosa i instantània, generant el doble repte de la seva tria i assimilació.
El llibre, certament, continuarà... però el coneixement s’ha obert nous canals de difusió.