Sergi Santiago Periodista

Un milió de novaiorquesos estan enterrats a Hart Island, el cementiri municipal més gran dels Estats Units, encara que molt pocs el coneixen, almenys per ara. Situada a l’est del Bronx, aquesta illa ha tingut diversos usos des que un metge anglès la comprés als indígenes el 1654.
Va servir de presó durant la Guerra Civil nord-americana i de camp d’entrenament a la 2a Guerra Mundial, encara que des de fa 150 anys hi ha una immensa fossa comuna amb els vagabunds, presos, nadons i moltes altres persones els cossos dels quals ningú reclama.
A causa d’una antiquada legislació colonial, Hart Island encara depèn del Departament Penitenciari de Nova York, que només permet l’entrada de les famílies un dissabte al mes, sempre que ho sol·licitin amb sis mesos d’antelació.
Les sepultures les caven una quinzena de presos amb condemnes menors a un any que naveguen cada dia des d’una altra illa a l’East River, Rikers Island, on es troba el major complex penitenciari de la ciutat.
Ara, el regidor dominicà Ydanis Rodríguez ha presentat una proposta de llei per transferir la seva jurisdicció al Departament de Parcs, del qual depenen la resta de cementiris de Nova York. La seva intenció és que Hart Island es converteixi en un cementiri més i les famílies puguin visitar-lo quan vulguin, sense haver d’omplir formularis ni ensenyar el carnet, sense que se’ls requisin els seus telèfons i càmeres i sense haver de ser escortats per agents de l’autoritat, com succeeix avui dia.
A més, Rodríguez té un pla: vol que l’ajuntament inverteixi 10 milions de dòlars per renovar els deu edificis abandonats que acull Hart Island i convertir-los en un museu.
Els turistes que vulguin visitar l’illa des de Manhattan s’hauran d’armar de paciència. Cal agafar un tren fins a l’última parada del Bronx, després un autobús fins City Island, una petita illa de pescadors, i des d’allà pujar a un ferri.
Aquesta setmana, el regidor va recórrer Hart Island acompanyat d’alguns periodistes. Era la primera vegada que visitava el cementiri i és que, com ell mateix va reconèixer, tampoc coneixia l’illa fins fa poc, i això que va ser professor d’Història.
Durant el passeig, es va aturar en una placa i va llegir alguns dels cognoms dels morts: Alonso, Ramos, Rivera, Santiago ... «Aquest és el lloc dels més pobres. Molts d’ells eren indocumentats», va explicar el regidor llatí. Alguns familiars no saben amb certesa on descansen els seus éssers estimats, com Elaine Joseph, una veïna del districte de Queens que visita tres fosses diferents cada vegada que acudeix a Hart Island, on va ser enterrat el seu nadó de cinc dies.
La seva filla Tomika va morir el 1978 durant una operació de cor en un hospital de Manhattan, en meitat d’una enorme tempesta que va bloquejar el transport durant dies i que li va impedir anar a recollir el cos del seu nadó. Sense que ella ho sabés, Tomika va ser enterrada a Hart Island, una fet que va descobrir el 2009 gràcies a l’ajuda de Melinda Hunt, una canadenca que dirigeix ​​The Hart Island Project, una entitat que ajuda a les famílies a identificar els morts.
Ho fa, això sí, amb aquells que van morir després de 1977, ja que els arxius anteriors es van cremar.
Hunt critica la deixadesa de l’ajuntament amb Hart Island i lamenta que l’erosió provoca que es vegin ossos humans a la superfície cada dos per tres, un problema que persisteix des que va començar a documentar l’illa fa 15 anys.
El 2005, Hunt va aconseguir que el cementiri obrís per primera vegada les seves portes un cop al mes i ara, amb l’ajuda de Rodríguez, pressiona l’alcalde perquè deixi de ser una «zona restringida» i es converteixi en un lloc en el qual aprendre la història més oblidada de Nova York.