Jordi Padrós Director Banca Retail País Andbank

Diuen que el primer llibre d’educació financera va ser L’home més ric de Babilonia de l’escriptor nord-americà George S. Clason que el va escriure el 1926. Del llibre se n’han fet una vintena d’edicions i l’han llegit milions de persones. Nascut el 1874, Clason va voler explicar d’una manera molt senzilla utilitzant faules, les decisions simples d’un home que es deia Arkad per esdevenir l’home mes ric d’una civilització que fa més de 8.000 anys va ser, com avui és Nova York, la capital econòmica del món: Babilonia.
Com deia també el famós inversor Warren Buffet, que ha fet la seva fortuna a través de prendre decisions encertades, «a la vida s’han de fer molt poques coses bé, sempre que en facis moltes menys de malament». Doncs bé, tornem al Sr. Clason. De manera molt didàctica i amena explica set decisions que s’han de tenir molt clares .I nomes els hi mencionaré les dues primeres (així podran, si volen, comprar el llibre per veure la resta).
1. Si guanyes 10 monedes, guarda almenys una sempre
2. Sàpigues diferenciar les despeses obligatòries dels teus desitjos
Estem vivint en una època extraordinària com poques. Plena de possibilitats. Tot està pensat per posar-nos les decisions fàcils. Carpe Diem. Tot està a un click de distància. No només volem les coses ràpides, sinó que les volem a l’instant. I és en aquesta època que naveguen els nostres fills. Heu vist la cara que fan a vegades quan els parlem del futur? I no parlo d’anys, només de pensar o planificar coses a un mes vista.
Com podem dominar com a pares -amb la inestimable ajuda de les escoles- aquesta necessitat d’immediatesa i urgència en la que es mou tot? No és gens fàcil. Actualment, no estan gaire de moda els valors com la perseverança, l’esforç, el definir objectius a mig termini i fer accions diferents per assolir-los.
Malgrat això, tot es pot aprendre mitjançant l’educació. Sí, l’educació, que no és necessàriament les assignatures de l’escola ni l’educació entesa com el civisme. Parlo del paper vital que pot tenir a totes les llars millorar la nostra educació financera. Els nostres fills saben ben aviat què son els diners, però la majoria de vegades pensen que serveixen només per (mal)gastar-los.
Mirin, algú de vostès va tenir a la escola una assignatura que es digués Educació Financera? Qui els va ensenyar quan eren nens/nenes a entendre els diners? A casa en parlaven, o era un tema que «no era adient»? Si som sincers, la convivència de la paraula diners a moltes llars no sempre ha estat fàcil de parlar.
La majoria hem anat aprenent observant el nostre entorn. Com a éssers humans, acceptem com a raonable i normal tot allò que ens rodeja. Però n’hi ha prou amb això quan es tracta d’educació financera? Potser una dificultat rau en que el coneixement que en tenim les famílies no és massa ampli. I com ho podem fer? Una de fàcil. Diuen que la millor manera d’aprendre una cosa és jugant. I en qüestió de diners, qui no ha passat una bona estona (o dolenta) jugant al Monopoly. Valors com estalviar una mica a cada volta (final de mes) que es fa al tauler (Casella de Sortida), veure que surten cartes de (bona o mala) sort – com a la vida- i que no es pot estirar més el braç que la màniga (perquè et pots quedar sense res) són coses molt divertides d’aprendre quan fem servir diners «de mentida». Quan fa que no juguem a casa?
Una altra manera molt bona d’aprendre és quan un mateix ha d’ensenyar a algú altre. Per exemple, ensenyar a estalviar als nostres fills ens permetrà segur aprendre a estalviar més a casa. Si d’això se’n fa un repte familiar conjunt, on l’objectiu de l’estalvi sigui un benefici comú per a tots (per exemple unes vacances, una reforma a casa, etc.) les possibilitats d’èxit en l’aprenentatge de tots és molt superior.
L’estalvi ensenyarà als nostres fills l’autodisciplina i a prioritzar i gestionar els seus desitjos, alhora que podran veure que l’import que primer era poca quantitat, passat un temps (raonable) ara ja és forca més. L’estalvi ha de sortir d’una part de la setmanada (o paga) que se‘ls doni. Però aquesta quantitat que donem fem-ho per alguna cosa a canvi, com deia el que potser és el més famós autor de llibres d’educació financera, en Robert Kiyosaki, autor del bestseller (molt recomanable al meu parer) Padre Rico, Padre Pobre. Donar diners perquè sí sense contraprestació o esforç dels nostres fills, no és una bona educació financera per al futur i no els ajudarà a establir les bases d’una bona auto gestió de les seves finances.
La crisi financera que (sembla) hem superat, ha ensenyat que el món ha canviat i que no podem deixar de millorar la nostra educació financera i la dels nostres fills. Tot i així, a les escoles i Universitats encara no hi ha cap temari d’Educació Financera, ni tenim programes formatius a les televisions i són escassos de trobar seminaris específics o cursos. Però això no ens eximeix com a pares de deixar-ho de fer nosaltres. I fent-ho, n’aprendrem. Comencem per dues reflexions que en George S. Clason, ens compartia el 1926:
1.    Si ens ofereixen triar entre aprendre a entendre i gestionar els diners o tenir ara mateix més diners, la gran part de la gent prefereix tenir ara més diners. On estem cadascú en aquesta resposta? Tot allò que s’aprèn normalment no és perd. La resta...
2.    Quan cobris a final de mes, pagat a tu primer (estalvi) almenys el 10%, després atén les despeses obligatòries i, per últim, prioritza els desitjos que vols (pots) atendre.
Ensenyar els fills a estalviar i a respectar els diners ens farà aprendre més a totes les llars. Ensenyar i aprendre és un esforç i és costós, però com deia un expresident de la Universitat de Harvard, si creus que l’educació es costosa, prova amb la ignorància.
Esforcem-nos, doncs, per aprendre educació financera volent ensenyar als nostres fills. Depèn de cadascú fer les passes cap endavant.