La Nit de la candela
Aquest divendres passat em vaig acostar a Ordino per assistir a la Nit de la candela i la veritat és que va resultar un acte molt interessant i especial.
En arribar, encara era de dia i les candeles estaven apagades. Després d’una batucada, va començar l’encesa, en què tothom estava convidat a participar, fent, així, als assistents còmplices de la festa.
Després, les candeles ja il·luminaven tots els racons del nucli antic d’Ordino, pujaven i baixaven per les escales i penjaven a diferents altures dels sostres dels seus estrets passadissos revestits de pedra. Les seves llums dibuixaven belles formes que creaven un ambient a la vegada romàntic i bohemi. Hi havia cors, estrelles, cercles, una O com a símbol de la parròquia, etc. Tot aquest ambient em va portar bells records de la meva estada a Taormina (Sicília) amb els seus carrers plens d’espelmes, la música i els restaurants i terrasses plens de gent fins a la matinada.
A més, cal destacar que Ordino és un dels llocs més bonics i singulars d’Andorra, amb les seves cases tradicionals, els estrets carrerons empedrats i els jardins que mantenen l’aspecte tradicional de les antigues parròquies rurals andorranes.
Vaig poder gaudir d’una vetllada cultural, com a mi m’agrada fer-ho, organitzada per rebre el solstici d’estiu, però en aquesta ocasió a l’aire lliure. Una nit màgica per celebrar als déus del foc i, immediatament, anterior a la celebració de la Revetlla de Sant Joan.
Les danses cobraven bellesa en un espai semi enllumenat per les candeles i encantat pel so de la música d’un saxofonista. Més tard, els malabars de foc, fets per dues noies vestides exòticament, combinats amb danses exòtiques i acompanyats de sons ètnics, percussions, flautes i psicodèlia de tots els racons del món van sorprendre els assistents amb la màgia que s’amaga sempre dins d’aquest element ja considerat com màgic per l’home primitiu des del mateix moment del seu descobriment, que va constituir tot un repte a la foscor i al fred que l’envoltaven.
Més tard, en la mitologia grega, el foc pertanyia només als déus fins que Prometeu els va robar la flama sagrada i la va lliurar als homes per donar-los la llum. Avui, aquest símbol màgic del canvi, la purificació i el sacrifici, també s’associa amb el diví tant en el cristianisme i el judaisme, com en el l’hinduisme.
La Notte delle candele va néixer a Vallerano (Itàlia), però ja es realitza en altres llocs d’Itàlia com al jardí de Donna Olimpia Pamphilij a Borgo Ripa (Roma). I, per descomptat , aquest any, també a Ordino. Esperem que amb continuïtat!