Més enllà del ‘limbo’ andorrà
L’altre dia parlant de diversos temes amb una companya va acabar sortint la política. Ella no va dubtar en mostrar la seva preocupació per la situació actual i futura del nostre país. La neguitejava que la política actual no tingui ni cap ni peus i que es governi sense sentit. Em posava d’exemple l’obra pública, que la paguem entre tots, i que moltes vegades no són necessàries, ni imprescindibles ni urgents, sinó que es nota d’una hora lluny que van destinades a guanyar vots o a afavorir a uns amics.
Em va sobtar que aquesta reflexió no és la primera vegada que me la fan. I li vaig dir que estava a les seves mans, per ser exacte en el seu vot, lluitar per no tenir més aquesta sensació i aconseguir el canvi que ella volia. I que això només ho podia aconseguir anant a votar i exercint els seus drets.
L’argument amb el qual em va respondre tampoc em va sorprendre. Em va contestar que a Andorra no serveix de res anar a votar o revelar-se per defensar els nostres drets perquè aquest país els porten les famílies de tota la vida, gent de diners i que els polítics viuen en un altre món, lluny de la gent del carrer. A més, va afegir que en moltes ocasions les paraules canvi i evolució generen por a molta gent, fins i tot, desaprovació.
Aquesta resposta que em va deixar desquadrat perquè tot i que és una noia proactiva i a favor de millorar les coses, es troba dins d’aquest limbo andorrà on la falta d’informació, la falta de preocupació i per desgràcia el conformisme popular fa que pensi d’aquesta manera.
Personalment no volia condicionar la seva opinió i, per descomptat, la respecto. Però no vaig poder evitar tornar a repetir-li que si vol que aquestes coses deixin de passar, ha de lluitar i que té molt més poder del que es pensa. I que un vot a favor del canvi i de què es facin les coses millor, compte més que zero vots.
L’hi vaig fer saber que abans compartia el mateix sentiment que ella. Per això vaig decidir començar a introduir-me en el món de la política. Que abans de res, el primer que vaig fer, va ser interessar-me en el que cada partit polític d’aquest país representava, que volien fer i quines eren les seves idees d’una Andorra amb futur.
Liberals d’Andorra representava i representa això per a mi i per això estic amb ells, ja que crec que estan canviant la manera de fer política. Volen un canvi productiu, eficient i sobretot favorable a tot el poble andorrà. Pensen i són conscients que ningú està per sobre de ningú, que tots podem evolucionar. Saben que la política no es fa a mesos de les eleccions, sinó que es fa dia a dia i amb tothom. Tots tenim dret a ser escoltats, a opinar i aprendre. Andorra no és un país d’uns pocs, si no de tots els visquem a aquest país. Liberals d’Andorra som un equip de persones que ha lluitat per al seu futur, que lluitem i sabem que és el moment de lluitar per al futur de tots.
En aquest punt, ella em va dir: d’acord, ho intentaré. Em miraré les coses diferents, he entès que un vot és important, i que la suma de molts vots d’aquells que pensem que no és important votar pot ser determinant. Només pel fet d’aconseguir que algú vagi a votar a les pròximes eleccions ja vaig notar que aquella conversa havia servit d’alguna cosa. Així que ja ho sabeu, no penseu si el vostre vot és important, no hi ha cap dubte: és molt important.