Justo Ruiz

No puc enganyar-vos, l’endemà del debat al Consell General en el que es va aprovar la Llei de l’Esport que aviat entrarà en vigor, vaig tenir una sensació de decepció i un sentiment de frustració. Entenc que la tensió del debat dut a terme però, sobretot, el fet de no aconseguir el suport de l’oposició, em van portar a tenir aquesta sensació.

Ha estat amb el pas dels dies i després de tornar a repassar les intervencions i analitzar de nou la llei, que aquest sentiment de frustració s’ha transformat en una sensació de seguretat i de convenciment. La seguretat i el convenciment que la Llei de l’Esport aprovada millora l’anterior, la modernitza i l’adapta a les necessitats de les nostres entitats i dels nostres esportistes.

Tres van ser els punts que van centrar la discussió amb els grups de l’oposició: la creació de la Fundació de l’esport, les subvencions i la lluita contra el dopatge tot i que no podem oblidar d’altres aspectes importants com són la possibilitat de transformar en Societat Anònima amb Objecte Esportiu la secció d’un club que competeix en una lliga estrangera, o l’encàrrec que es fa al Govern d’introduir a la Llei d’impost de societats noves deduccions per a les empreses que destinen ajuts a l’esport, la cultura o a temes socials.

Amb la creació de la Fundació de l’Esport es donarà la possibilitat a les entitats o esportistes que així ho demanin de trobar el suport necessari per poder tirar endavant projectes o esdeveniments esportius, mitjançant la creació de comissions encarregades d’estudiar, valorar, decidir i gestionar les necessitats que es creguin convenients per poder fer realitat els objectius marcats. Aquesta fundació també podrà ser una font d’ingressos, en forma de donacions, per tal de poder reinvertir-los en el món de l’esport.

Les subvencions van ser el tema estrella del debat: estic convençut que, o no es va entendre el sistema d’atorgament, o no vam ser capaços d’explicar-nos bé. El que sí queda clar és que, sigui el Govern que sigui el que estigui al capdavant, podrà definir els plans nacionals de foment de l’esport que cregui convenients i aquests seran els que situaran  les entitats, una vegada estudiats els seus projectes, al nivell corresponent per poder demanar subvenció. Un estudi detallat del projecte, per part de la secretaria d’estat d’Esport, definirà en quin nivell es troba i quina subvenció li correspon.
En matèria d’antidopatge l’únic que pretén la llei és informar de l’existència de l’Agència Andorrana Antidopatge i donar total protagonisme a aquest organisme en tot allò relatiu al món del dopatge en l’esport. Creiem que un tema tan delicat mereix la dedicació exclusiva d’un ens independent com és l’AGAD.

Amb la possibilitat de creació de les SAOE (Societat Anònima amb Objecte Esportiu) es facilita l’arribada d’inversors privats al món de l’esport que participa en competicions estrangeres. L’exemple l’estem vivint amb el FC Andorra, una aposta clara, per part d’una empresa privada, que tant de bo sigui un èxit de gestió i de bons resultats, i ens doni la possibilitat de veure al nostre club competint en una categoria professional d’una de les millors lligues del món. Això, sense dubte, situarà el nostre país, si no ho ha fet ja, al mapa esportiu mundial.
Per últim, el dia del debat em vaig comprometre a fer el seguiment de l’encàrrec que es va fer a Govern per a la incorporació a la Llei de l’impost de societats  les deduccions per ajudes econòmiques en l’esport, en la cultura i temes socials: des d’aquesta tribuna d’opinió reitero el compromís que vaig adquirir el dia del debat i us asseguro que faré tot el que estigui a les meves mans per tal que es compleixi.