Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número  CV0141-2018, del 18 de desembre del 2918, en relació amb la deducció de les quotes de l’Impost General Indirecte (d’ara endavant, IGI) suportades per l’adquisició d’un terreny.

L’objecte consulta és la deduïbilitat i meritació de l’IGI, en l’adquisició d’un bé d’inversió en concret l’adquisició d’un terreny per amb posterioritat, abastir-hi un edifici per destinar-lo al lloguer o venda de les unitats immobiliàries resultants de la promoció.

Concretament, (i) en quants anys es podrà deduir l’IGI suportat en l’adquisició del terreny, (ii) si en l’any de l’adquisició del terreny, en el supòsit que les quanties de les deduccions superi l’import de les quotes meritades, es podria optar per a la devolució de l’IGI en aquest exercici i (iii) si es necessari l’ampliació de l’objecte social de la societat per a la realització de la promoció immobiliària a efectes de la deduïbilitat de l’IGI de l’esmentat terreny. 

Amb referència a la qüestió sobre la possibilitat de deduir les quotes de l’impost suportades per l’adquisició del terreny, s’han de tenir en compte les limitacions del dret a deduir previstes en el Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del Text Refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte (d’ara endavant, TRLIGI). 

Concretament, l’article 61.1 del TRLIGI disposa el següent: «Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques».

La mateixa normativa, a l’article 63.1, estableix el següent: «Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori».

Tenint en compte els preceptes esmentats i que segons la informació proporcionada es preveu que en el terreny adquirit es construirà un immoble per a la seva posterior transmissió o per desenvolupar l’activitat de lloguer, sempre que la consultant tingui la consideració d’empresari en els termes previstos a l’article 5 del TRLIGI i es compleixin els requisits formals de la normativa, la consultant podrà exercir el dret a la deducció de les quotes de l’impost suportades per adquirir el terreny. 

No obstant això, pel que fa a les quotes de l’impost suportades per adquirir béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials, els adquirents hauran d’acreditar el seu grau d’utilització per qualsevol mitjà de prova admès en dret, tal com preveu l’article 63.2.c del TRLIGI.  

Pel que fa a l’exercici del dret a la deducció, el TRLIGI, a l’article 67.2 preveu el següent: «2. Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.[...]» La mateixa Llei a l’article 67.3 estableix el següent: «El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret». 

Per tant, l’entitat consultant podrà exercir el dret a la deducció de la quota de l’impost suportada com a conseqüència de l’adquisició del terreny sempre que no hagin transcorregut tres anys a comptar del moment en què van meritar les quotes suportades. 

Quant a la segona qüestió, el TRLIGI, a l’article 67.4 diu el següent: «4. Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat. No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent a favor seu quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei».

La mateixa norma, a l’article 70.1, disposa el següent: «Els obligats tributaris que no hagin pogut efectuar les deduccions originades en un període de liquidació mitjançant el procediment previst a l’article 68 perquè han excedit contínuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sol·licitar la devolució de l’import existent a favor seu el 31 de desembre de cada any a la declaració de la liquidació corresponent en l’últim període de liquidació de l’any mencionat». 

Conseqüentment, sempre que es compleixin els requisits expressats anteriorment, la consultant podrà sol·licitar la devolució de l’import existent a favor seu el 31 de desembre de cada any a la declaració de la liquidació corresponent en l’últim període de liquidació de l’any mencionat.

Pel que fa a la tercera qüestió, relacionada amb l’ampliació de l’objecte social de l’entitat, des d’un punt de vista fiscal no hi ha cap precepte a la normativa tributària que esmenti l’obligació d’ampliar l’objecte social. No obstant, en les activitats descrites en l’objecte social de l’entitat consultant esdevé complex acreditar que el terreny està afecte a l’activitat empresarial subjecta a l’impost.