PUBLICITAT

El nostre compromís amb el Cos d’Educació

El passat 7 de febrer el Consell General va aprovar la Llei del Cos d’Educació, gairebé 20 anys després  que la pròpia Llei de la funció pública del 2000 ja identifiqués els professionals de l’educació com un cos especial. La llei aprovada representa un pas històric que dota per primera vegada de Llei pròpia els membres del cos d’educació i respon a l’anhel del miler de professionals que el conformen actualment. Aquesta llei ha estat el resultat d’un intens treball participatiu que ha implicat taules sectorials, reunions amb el sindicat i, fins i tot, claustres de cadascun dels centres als quals el ministre va assistir personalment per respondre dubtes i recollir suggeriments. Tot aquest procés, que va culminar amb un projecte consensuat amb el sindicat d’ensenyament públic, ha permès que la llei final que es va entrar al Consell General fos millor. 


Després d’aquests gairebé vint anys, els membres del Cos d’Educació, tenen finalment una estructura legislativa que regula la seva estructura, definint els valors dels membres del Cos d’Educació, els drets i deures, les seves condicions de treball i la seva evolució així com les condicions de jubilació.


Considerem que aquesta Llei és un avenç molt significatiu pels professionals de l’educació i considerem oportú remarcar-ne alguns dels elements que la caracteritzen. Fins ara, existien discriminacions entre professionals de l’educació que exercien la mateixa tasca en funció de la seva nacionalitat i de si eren o no eventuals. La llei aprovada permet eliminar aquestes discriminacions dotant de mateixos drets als professionals de l’educació independentment de la nacionalitat i augmenta significativament els drets dels eventuals, per exemple, regulant-los a través del règim estatutari en comptes de fer-ho, com ara, a través del Codi de relacions laborals, entre altres millores. Cal remarcar que aquesta realitat no és anecdòtica en el Cos d’Educació, ja que més de 250 professionals no nacionals i més de 200 eventuals participaven amb les mateixes responsabilitats de la important tasca de formar els nostres ciutadans. Uns bons professionals que es mereixien una igualtat de tracte que la llei els hi atorga. 
La nostra voluntat també ha estat la de valoritzar millor els membres del Cos d’Educació i de protegir-los en l’exercici de la seva professió bo i fent-los agents de l’autoritat. Apostar pel país és apostar en la seva educació i per tenir una bona educació hem de dignificar els seus professionals.


L’activitat educativa és intensa i molts països consideren que per millorar-ne la qualitat cal establir figures de prejubilació voluntària que permetin que els seus professionals sempre puguin tenir l’energia suficient per poder respondre a les expectatives que ens exigeixen legítimament els nostres joves. Aquesta mesura, àmpliament reclamada pel col·lectiu, s’ha introduït a la llei, bo i preveient una prejubilació voluntària als 60 anys per a aquells professionals n’hagin treballat un mínim de 30. El sindicat de les escoles congregacionals ha mostrat el seu neguit pel fet que aquesta prejubilació, més enllà de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, també es pugui estendre al seu col·lectiu. Cal recordar que els professionals d’aquestes escoles estan regits per el Codi de relacions laborals. Per aquest motiu, i entenent que allò que ens va motivar a introduir-ho a la Llei del cos d’educació també és vàlid per a les escoles congregacionals, des de Demòcrates per Andorra assumim el compromís de treballar des de l’inici de la propera legislatura en revisar, conjuntament amb les institucions titulars de les escoles, representants del seus professionals i el propi sindicat, les condicions de treball globals d’aquests professionals.    


Un element que ha generat neguit i que segurament cal clarificar és la regulació dels períodes de vacances. Fins a l’aprovació de la present llei, els membres del cos d’educació tenien 25 dies hàbils de vacances i, reglamentàriament, es fixaven els períodes de disposició dels dies no lectius. Amb l’actual legislació es garanteixen, seguint alguna de les legislacions més ambicioses amb aquest sentit, 45 dies naturals que s’han de gaudir durant la segona quinzena de juliol i el mes d’agost i, reglamentàriament, es continuaran fixant els períodes de disposició dels dies no lectius com fan les legislacions de tots els països que hem consultat per desenvolupar aquest text. A més, l’actual redactat permetrà que les baixes de maternitat, paternitat o assimilable en els períodes de vacances es puguin recuperar.
Sense voler-nos estendre en molts més detalls, l’actual llei, després de gairebé vint anys, és un avenç significatiu pels membres del Cos d’Educació. Un pas que no tan sols reverteix en la qualitat de les condicions de treball dels nostres professionals, sinó, sobretot, en la qualitat de la nostra educació. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT