Josep Majoral

Ja fa un temps que el Govern va aprovar –i publicar– el Pla d’Infraestructures Energètiques del Principat d’Andorra. Un projecte que ha estat redactat per professionals de forma objectiva, i que preveu delimitar els espais idonis per a la implantació d’infraestructures energètiques alternatives com ara les fotovoltaiques, les eòliques, les hidràuliques, les de biomassa i les estacions transformadores.

Fent una anàlisi acurada de l’esmentat pla, i a fi de valorar quines són les repercussions –tant negatives com positives– em surt un balanç que vull compartir amb vostès. Ja els avanço que soc partidari de perseguir aquesta independència energètica, però també,  que no crec que s’hagi d’assolir a qualsevol preu.

M’agradaria, al capdavall,  que aquestes paraules servissin per fer una reflexió conjunta sobre quin pot ser el model energètic que més ens convé.

A favor:

• La independència energètica és un valor positiu, ja que representaria no haver de dependre de factors externs, i per tant, seria un plus des del punt de vista de la nostra sobirania.

• En paral·lel, la construcció d’aquestes infraestructures generaria llocs de treball, i de ben segur repercutiria en el preu de venda de l’energia – és clar que no tinc clar que hagués de ser més econòmica-.

Val a dir, que avui, el nostre major actiu és l’entorn natural, un element cada cop més important pel que fa al nombre de visitants que arriba al país. 

De la mateixa manera, que cal tenir en compte que el llibre Blanc de l’energia contempla que el desenvolupament energètic del país costarà uns mil milions d’euros.

En contra:

• Un impacte visual  més o menys gran en funció de la instal·lació que es construeixi.

• Uns terrenys hipotecats amb les conseqüències que comporta per als comuns.

• Inversions molt elevades.

• Restriccions d’accés en alguns casos en funció de la infraestructura que es realitzi.

Un cop exposats els pros i contres crec que és necessari plantejar aquesta reflexió:

Si la implementació d’aquestes infraestructures costa prop de mil milions d’euros, podran fer-hi front FEDA, el Govern i els inversors nacionals?

Si no és així, estem disposats que vingui una multinacional del sector a invertir i gestionar l’energia del nostre país? 

Si fos així, ens hem de preguntar si la implementació del pla d’infraestructures energètiques la qual comporta una millora dels nostres recursos energètics mitjançant la implementació d’energies renovables ha d’anar de la mà de la pèrdua de poder de decisió.

Des d’un punt de vista més mediambiental, creuen que un camp fotovoltaic o un camp eòlic té cap atractiu turístic? Dubten que no tingui cap impacte respecte la fauna i la flora de les nostres valls? 

Pel coneixement que tinc del territori de la parròquia de Sant Julià de Lòria –i per ser la més potencialment afectada– la posaré com a exemple.

Té una afectació per un camp fotovoltaic que va des de la font dels Traginers- a la zona de la Rabassa- fins quasi a camp Ramonet, sota del pic Negre. Un total de 924.252,74 m2. 

També està previst un camp eòlic a la zona del Port Negre. 

Si parlem de biomassa, és d’una gran evidència que tot el bosc de la Rabassa és de les millors masses boscoses del Principat per poder explotar i generar estella o pèl·let amb finalitats energètiques. 

Aquest fet comporta que una planta de tractament de la ja mencionada biomassa també es podria construir a la zona de Juberri. 

En aquest sentit, si aquestes línies poden servir perquè tota la ciutadania, en especial la laurediana, reflexioni sobre el que pot suposar la implementació del Pla d’Infraestructures Energètiques per la pròpia parròquia aquest servidor públic es refermarà en la convicció d’haver complert amb la responsabilitat d’obrir aquest debat. 

Ara cal que el Comú de Sant Julià de Lòria també la faci aquesta reflexió.