Accedir a l’habitatge és un dret per a tothom i a dia d’avui a Andorra una necessitat, per això hem d’oferir habitatge a la ciutadania a preu assequible. Les polítiques d’habitatge són d’una alta complexitat i han de ser una prioritat per qualsevol Estat. Des del Partit Socialdemòcrata (PS) considerem que totes les polítiques públiques que es facin en aquesta matèria, han de tenir un sentit i han d’estar connectades perquè el resultat final sigui plenament satisfactori. Per fer-ho, considerem primordial l’elaboració d’un Pla pel Dret a l’habitatge d’Andorra, 2019-2025. Un pla amb un horitzó a sis anys vista, que ha de ser elaborat amb tots els actors –públics i privats– implicats en les polítiques d’habitatge a Andorra. Un pla que posi èmfasi en la situació preocupant actual de l’habitatge, i que garanteixi el dret a l’habitatge i la seva funció social.  

Aquest pla ha d’assegurar que la construcció d’un servei d’habitatge públic es mantingui al mateix temps que les millors pràctiques d’altres països europeus. Considerem que aquest pla ha de posar èmfasi en quatre àrees estratègiques d’actuació: 
1. Prevenir i abordar l’emergència de l’habitatge 
2. Garantir l’ús adequat de l’habitatge 
3. Ampliar la quantitat de pisos assequibles 
4. Rehabilitar el parc existent d’habitatges. 
Al mateix temps, aquest pla tindria sis grans reptes: 
1. Reforçar la regulació i l’assistència dels pagaments de lloguer per facilitar l’accés i el manteniment de l’habitatge 
2. Augmentar l’habitatge públic 
3. Mobilitzar el parc privat cap a habitatges assequibles 
4. Desenvolupar una política activa de rehabilitació que millori els entorns més vulnerables 
5. Garantir la funció social de l’habitatge i evitar-ne usos anòmals 
6. Preparar Andorra per afrontar l’envelliment de la població.  

Per regular el mercat de l’habitatge, que ha portat Andorra a la situació d’emergència social que coneixem actualment –manca de pisos de lloguer, increment de la població que no té accés a un habitatge digne, dificultats dels joves per emancipar-se, etc.–, cal aplicar canvis legislatius efectius que garanteixin els drets dels llogaters sense deixar els propietaris desprotegits jurídicament. Com he especificat, és bàsic que aquest pla sigui elaborat juntament amb tots els actors públics i privats implicats directament o indirectament en les polítiques d’habitatge. En aquest sentit, des del Partit Socialdemòcrata hem considerat escaient elaborar un seguit de propostes que podrien ser incloses en aquest Pla. No obstant està molt orgullós per l’originalitat, necessitat i efectivitat que tindrien aquestes propostes, també puc dir que les que finalment s’hi inclourien al Pla serien les elegides pels grups publicoprivat que les elaborarien. 

Concretament, per canviar el model de polítiques d’habitatge és important prendre consciència de la necessitat de crear habitatge de titularitat pública i a preu assequible. Quan visites Jovial a Andorra la Vella i parles amb les persones que actualment hi viuen, te n’adones de la importància i necessitat d’aquesta política d’habitatge a Andorra. Des del PS considerem que falten més projectes com aquest, per això cal començar a ampliar el parc d’habitatge de protecció oficial per poder destinar aquest tipus d’habitatge a col·lectius com ara joves, gent gran o persones amb diversitat funcional.

 Per una altra banda, també és bàsic oferir un nou ús social a aquells pisos buits que actualment existeixen a Andorra. Per fer-ho possible, abans necessitem tenir dades quantitatives i qualitatives sobre la quantitat real de pisos buits, la seva localització, el tipus de pis i/o la necessitat d’una rehabilitació per fer-los habitables. Aquestes dades serien recollides en un Registre de la Propietat públic el qual estaria gestionat per una «Societat Pública de Gestió d’Habitatges Buits i de Protecció Estatal». En aquest sentit, aquesta agència posaria en contacte aquells propietaris privats que voluntàriament oferien el seu habitatge buit perquè sigui ocupat. La societat asseguraria al propietari que el seu habitatge estaria ocupat, que es farien els pagaments mensuals i es conservaria adequadament l’habitatge. 

 A més, gràcies al registre de la propietat i la gestió de la societat pública esmentada, podríem dur a terme una política pública que fixi i indexi els preus de referència de l’habitatge, a través d’uns barems i variables prefixades. Aquesta política també ens permetria promoure mesures fiscals  que promocionessin rebaixes i deduccions en impostos comunals i de Govern, quan es tracti d’habitatge destinat al lloguer a preu assequible (el qual el seu preu estaria establert per l’índex de preus de referència prèviament elaborat). 

 Per últim, per millorar la qualitat de vida dels llogaters i llogateres d’Andorra, també considerem bàsic augmentar el termini dels contractes de lloguer i l’establiment de pròrrogues més àmplies. D’aquesta manera evitarem els augments indiscriminats o abusius en finalitzar el contracte, donant més seguretat jurídica a totes les parts de la relació contractual. A més a més, la qualitat de vida del llogater/a o propietari/a millorarà si al mateix temps es promou un fons públic per a la rehabilitació, que doni la possibilitat als propietaris de rehabilitar l’immoble i oferir un habitatge de millor qualitat i energèticament més eficient.

Com he establert, totes aquestes propostes serien candidates de ser incloses dins del Pla Estratègic pel Dret a l’Habitatge d’Andorra 2019-2025. Però com he dit, les propostes finals serien aquelles sortints i acordades amb tots els actors, públics i privats, implicats. Aquest Pla té com objectiu últim que les polítiques incloses estiguin el màxim de connectades entre elles. Aquest és un pla no electoralista que finalitzaria més enllà de la legislatura entrant, ja que és bàsic que els futurs gestors polítics i públics afrontin les polítiques d’habitatge amb un horitzó que no sigui curt-terminista. Aquest pla serà innovador en la forma de fer política perquè aposta per la governança col·laborativa en un dels temes que més preocupa la ciutadania. I pel que m’afecta com a jove que actualment encara no s’ha independitzat per manca de poder econòmic, aquest és un pla que escoltaria els col·lectius més necessitats, com el juvenil, per trobar solucions més ben adaptades a la seva realitat.