Rafel Gaytan

La Constitució reconeix el dret a la propietat privada sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat. És a dir que l’Estat sols pot desposseir algú de la seva propietat si, i tan sols si, existeix un interès social sobre aquesta propietat.

La Constitució també disposa que, en el cas que s’apliqui aquest interès social o interès públic  per privar a algú de la propietat d’un bé, serà mitjançant la justa indemnització.
 Però, al mateix temps, la nova llei d’ordenació del territori i urbanisme disposa que els titulars de terrenys estan obligats a cedir part dels seus terrenys als comuns. Una cessió que s’ha de fer per sistema, a canvi de res i sense que existeixi el requisit previ d’interès públic. De fet, la llei estableix clarament que «aquests terrenys cedits s’integren com béns patrimonials de les corporacions locals».

 L’Estat andorrà ha perdut l’essència de la nostra Constitució i allò que eren cessions per interès públic ara s’han pervertit en cessions per augmentar els béns patrimonials dels comuns. Uns béns que poden ser objecte de venda a tercers sense que es dediquin a habitatges socials ni a equipaments públics

Si tenim un Govern i una oposició que permet perversions d’aquest nivell, l’Estat andorrà abandona el model de protecció constitucional de la propietat privada i ens aboca a un model d’inseguretat jurídica.

 Andorra Sobirana modificarem aquesta llei i farem que les cessions de terreny sols es puguin fer en favor dels comuns, si el comú dedica el terreny cedit a la construcció d’habitatges socials o a equipaments públics dins del termini de 10 anys. Si el comú no executa la construcció d’aquests equipaments o habitatges dins del termini de 10 anys, aleshores la propietat dels terrenys cedits retorna al seu propietari original si construeix habitatges de lloguer social en el termini de 5 anys.
Aquesta és una de les quatre mesures de xoc per posar a disposició de la ciutadania més de 2.000 habitatges de lloguer assequible.