Mariona Ferrer

Si ens preguntéssim quina intervenció socio-sanitària ha contribuït més a la millora de la supervivència infantil, podríem dir les vacunes, l’accés a l’aigua potable, o els antibiòtics. Però poc es pensa en una substància que es pot administrar des del moment de néixer i que disminueix considerablement el risc de patir infeccions, al·lèrgies i diverses malalties cròniques: la llet materna. 
Avui comença la setmana mundial de la lactància materna i tot i que els seus beneficis estan demostrats, menys del 50% de nadons arriben a complir la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS: sis mesos de lactància materna exclusiva. 

La llet materna és un aliment gratuït, ecològic, que es reomple sol i que varia segons les necessitats del nadó. No només té beneficis per a la criatura, sinó també per a la mare, ja que, entre altres, disminueix el risc de càncer de mama i ovari. 

Tot i que caminem en la direcció correcta, amb la recent ampliació del permís maternal a 20 setmanes, i amb la formació de l’hospital com a centre IHAN, encara queda feina per fer: permisos retribuïts com a mínim fins als sis mesos, empreses que facilitin l’alletament, regulació dels succedanis de llet materna, espais de lactància (no, un lavabo no ho és) i normalització de la lactància al carrer, restaurants o cafeteries. 
En definitiva, adonant-nos que la promoció de l’alletament natural és una mesura prioritària de salut pública.