Les piràmides desconegudes
Uns 30 quilòmetres al sud de les famoses piràmides de Guiza, es troben les menys conegudes de Dahshur: fora del circuit turístic massiu, són de les més antigues d’Egipte i mostren l’evolució en la construcció d’aquests monuments fins a arribar a tenir una forma triangular perfecta. Després d’haver estat condicionades, els visitants ja poden accedir a l’interior de la piràmide Vermella i de la piràmide Colzada per un mòdic preu de 60 lliures egípcies (poc més de 3 dòlars o 3 euros), però el que no té preu és gaudir d’aquestes imponents moles enmig del desert i amb l’única companyia del sol abrasador.
Beatriz Pérez, una turista espanyola, assegura a Efe que les piràmides de Dahshur «transmeten una energia totalment diferent a les altres». «Ens ha portat un guia estupend, no hi ha gent i estem nosaltres sols aquí, és fantàstic», agrega. El faraó Seneferu, el primer de la IV Dinastia (2613 - 2494 a. de C.) va ser qui va manar a construir les piràmides Vermella i Colzada, i es creu que una tercera, abans que el seu fill Khufu, conegut com a Kheops, ordenés aixecar la majestuosa Gran Piràmide, que li va robar protagonisme a les seves predecessores menys perfectes. La piràmide Colzada o Romboïdal, la més antiga, és l’única que manté part del revestiment original de pedra calcària, però la seva estructura no era del tot triangular.
Mentrestant, la piràmide Vermella, construïda posteriorment, va ser la primera amb cares perfectament triangulars i llises, i encara que tenia un aspecte aplatat; és d’arenisca i rep el seu nom de les pedres d’aquest color col·locades a l’entrada. Segons Tareq Fati, que acompanya a turistes hispanoparlants a visitar el lloc arqueològic de Dahshur, la importància d’aquestes piràmides és que es troben en ple desert, tal com estaven les de Guiza fa milers d’anys, abans que el Caire les engolís.
Per als turistes que no pateixen claustrofòbia i que volen viure una experiència diferent, entrar a les piràmides Vermella i Colzada pot ser fins i tot més interessant que la Gran Piràmide, perquè el seu interior està il·luminat i es poden apreciar els seus passadissos i cambres amb detall.
Tant en la Vermella com en la Colzada, a dos quilòmetres de distància, l’accés es realitza a través d’un túnel pel qual es procedeix ajupit durant diversos minuts, amb l’ajuda d’un passamans, per la qual cosa convé vestir roba còmoda. En la piràmide Vermella, es pot arribar fins a l’última cambra, on el turista pot imaginar-se la presència de la mòmia del faraó degut a una forta olor a amoníac. Una plataforma de fusta enmig de l’estada permet observar les parets rocoses de l’interior de la cambra, on es creu que va estar el cos de Seneferu.
La incursió en la piràmide Romboïdal és diferent i sorprenent, ja que en accedir es pot notar una glopada d’aire fresc al començament del llarg túnel, que s’eixampla progressivament conforme avança cap a les entranyes del monument.
Després del primer túnel, hi ha una escala de fusta que dóna accés a una cambra, on al seu torn hi ha una altra escala que comunica amb un passadís pel qual és necessari passar gatejant i, després de tornar a posar-se dempeus, els visitants han de girar a l’esquerra, pujar una empinada escala que dóna accés a una plataforma des de la qual s’observa l’última i major cambra. En tots dos casos, per a sortir de les piràmides cal tornar a recórrer el mateix camí i els que salin adverteixen als que entren del que els espera, mentre els guàrdies de les entrades esperen ansiosos per a rebre les seves propines.
En el lloc de Dahshur, també es troben les piràmides de Amenemhet II i Sesostris III (tots dos de la dinastia XII, 1985 - 1795 a. de C.), i la Piràmide Negra, però no es pot accedir a cap d’elles perquè l’estructura és inestable. A part dels antics monuments, no hi ha sinó sorra i un quiosc per a comprar les entrades al costat del lloc de control de la Policia turística, però ni un només venedor de souvenirs o aigua, ni els aclaparadors genets que en les piràmides de Guiza ofereixen un passeig en camell, cavall i calesa.