Sobre la unitat de radioteràpia
A Andorra, el Principat d’Andorra, els seus governants presumeixen de tenir un país capdavanter al món en diferents matèries: el segon país del món en instal·lar la xarxa de fibra a totes les seves parròquies, i capdavanter en atenció sanitària, entre d’altres matèries com poden ser la seguretat ciutadana, la convivència de persones de diferents orígens, llengües, religions, etcètera.
Si bé estic d’acord en que visc en un país diferent, que millora els països que conec en tots els seus àmbits, que per circumstàncies de la vida afirmo i confirmo que el seu sistema sanitari és simplement excel·lent des del cirurgià que intervé al pacient després del diagnòstic inicial, fins al magnífic equip d’infermeres que t’atén durant tot el període de la malaltia. De la manera més senzilla gràcies a tots ells.
Un però molt important, la unitat de radioteràpia inexistent al Principat.
De ben segur que aquell o aquells que han d’autoritzar el pressupost per dur a terme aquesta obra IMPRESCINDIBLE, no han patit en la seva persona o familiars propers, la necessitat de traslladar-se a Barcelona o altra capital que disposi de la capacitat necessària per al tractament d’aquesta insofrible malaltia.
No es prou haver de lluitar dia a dia contra el teu estat físic i anímic, molt deteriorat al llarg del temps, ni contra un resultat incert que en un percentatge molt alt no acaba prou bé, amb visites constants a l’oncòleg, realitzar nombroses analítiques, exploracions TC, exploració Pet-tc, a Barcelona, sessions continues de quimioteràpia, sinó que a més has de patir el viatge diari a una capital, distant uns 200 quilòmetres (anar i tornar al dia unes sis hores de viatge), o bé si les teves possibilitat econòmiques t’ho permeten en detriment dels teus petits estalvis, instal·lar-te en un hotel de dita capital, de dilluns a divendres per rebre el tractament de radioteràpia. No cal parlar dels costos o despeses de la teva estada, desdejunis, dinars, sopars, viatges, hotels que la CASS, atenen el seu protocol, no cobreix ni el 40% d’aquest; també caldria parlar de quins imports ha de satisfer la CASS per aquests serveis externs, que segons EL PERIÒDIC, som prop de 150 les persones amb necessitat d’aquest tractament.
El ministre de Salut, Sr. Benazet, diu que el tractament futur a Barcelona (que hores d’ara no s’ha aplicat) seria molt superior al que es podria disposar en aquests moments a Andorra. Segurament, jo ho podria confirmar amb els ulls tancats, ell no ha hagut de fer desplaçaments en les condicions que manifesto, cas contrari per part dels anteriors ministres de Salut o cap de Govern, s’haurien aprovat els pressupostos adients, perquè si l’excusa és que la propera generació de maquinaria de radioteràpia serà superior, és molt senzill, no cal fer-ho, la propera superarà sempre a l’anterior i així fins a l’infinit.
Un malalt de tres càncers.