‘Phubbing’?
Avui he après una paraula nova llegint un article d’aquest mateix mitjà al país veí. I m’ha cridat molt l’atenció.
Què és el phubbing? Segons l’autora, és el fet d’ignorar als altres per estar massa pendent del mòbil i tot i que aquesta pràctica s’atribueix especialment als adolescents i als joves, cada vegada es dona més entre els adults, sense que aquests se n’adonin.
Sempre s’ha dit que els nens aprenen copiant el que fan les persones del seu entorn i en el cas del phubbing, no queda clar si han estat els adults els que han imitat als adolescents o són els fills que ho fan. Això és una mica com l’ou i la gallina, qui va ser abans!
També segons l’article, hi ha estudis que indiquen que els adults són conscients que el mòbil interromp força sovint la relació amb els seus fills. Tot i això, es queixen de quan els adolescents estan jugant amb el mòbil, xatejant amb amistats, mirant xarxes socials,... però ells fan el mateix.
Alguns dels infants i adolescents que són entrevistats en l’article, mostren com se senten ignorats («diu que m’escolta però després li he de repetir»), com disculpen l’actitud dels adults («si em diuen que m’esperi, m’espero») o els justifiquen («l’utilitzen perquè és per la feina»).
Està clar que hem de fer tots una reflexió de l’ús que fem del nostre mòbil per no caure en el phubbing i comunicar-nos més en persona.