Antoni Pol i Solé Arquitecte

Entre el primer document del precepte imperial i fins als Pariatges, de 1278, és a dir 473 anys, en què es va consolidar oficialment la denominació atorgant-li un valor establert, fix i reconegut a tres bandes, les mencions no perden la traça sinó tot el contrari.

S’afermen mostrant que, a diferència d’altres territoris, darrere la denominació hi havia uns elements preservats al llarg del temps, més complexos de divisió i representació territorial que reflectien una societat amb una personalitat pròpia.

I, que es feia distingir per la voluntat d’uns homes que reclamaven ser lliures i poder administrar el seu territori en una comunitat de comunitats com havien fet sempre.

Demanant que se’ls reconeguessin uns drets ancestrals que havien estat respectats per altres comunitats o pobles i senyors de l’entorn a les valls andorranes, d’ençà que en coneixem la seva existència al segle III abans de Jesucrist (els andosins a la vora dels ceretans, bergusis, airenosis i ilergets).

Potser la importància inicial de les arrels vascones per sobre de les iberes i celtes en els andosins pugui explicar una part d’aquesta estructura, organització, sentiment i evolució, com n’ha quedat clara constància en tota la toponímia andorrana.

Si per federació s’entén la «Unió política de diversos estats o regions autònomes que respecta llur autonomia en els afers interns i controla totes aquelles matèries que afecten l’ordre general», segons el DIEC, es pot assegurar que les Valls d’Andorra, des d’abans dels Pariatges del 1278 i fins al 1993 han funcionat com una federació de did arròquies, i a partir de 1978 de set parròquies.

Segons Charles Durand (1956),la federació o el fet federal en si mateix suposa sempre l’agrupació de col·lectius públics, una agrupació estable i durable, almenys intentant-ho, posseint òrgans competents per a prendre decisions que creen els efectes jurídics envers els membres del grup. En la federació cal l’existència d’un òrgan comú que pren les decisions, que crea obligacions jurídiques envers els federats.

Com s’ha dit anteriorment ha existit també un nivell particular-comunal a nivell territorial que ha suposat una estructura federal pròpia en aquest nivell primari, on les unitats federades correspondrien a les cases (els focs), com a cotitulars totes elles de la propietat comunal, majoritària del sòl en un 94%, i on l’òrgan competent que les ha regulat i es trobava per sobre seu ha estat el comú.

I finalment també es pot percebre aquest tercer nivell superior d’estructura federal pròpia andorrana a nivell general-nacional, en la figura dels dos coprínceps que ostenten la representació de l’Estat andorrà de manera indivisa però concertada.

Els tres nivells han estat i són clarament els constitutius de la idiosincràsia i especificitat de l’Estat andorrà i la Nació andorrana.

Andorra no pot explicar-se altrament. I aquestes tres parts constitueixen l’essència de l’edifici institucional andorrà comuns-Consell General-coprincipat. Que s’ha anat polint, afinant i engrandint amb nous elements, però sense perdre’n mai cap.

És cert que ens espera un nou nivell encara per afegir i consolidar i que també es constituirà en una estructura federal més que és el nacional-internacional.

Que s’afegirà a l’edifici institucional andorrà i que es concretarà segurament en els propers anys amb l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

Andorra ha estat i continua sent una comunitat de comunitats d’homes i de dones lliures que volen continuar sent lliures i viure en equilibri territorial.

Més enllà de l’extensió territorial i el nombre de persones o població de cada comunitat totes gaudeixen dels mateixos drets polítics i valor del seu vot.

Més enllà del dret a la propietat privada, el 94% del territori és de propietat de la comunitat o del comú de la població de cada parròquia, integrant els quarts.

La realitat federal andorrana en els seus tres nivells ha estat la garant dels equilibris de què avui encara gaudim i ha permès corregir les desigualtats quan s’han produït.

L’esperit federal andorrà és un fet i una realitat.

Existeix a tres nivells diferents.

El dret però encara no l’ha reconegut ni l’ha regulat.

La poca visualització i la manca actual de consciència d’aquest esperit històric federalista de la societat andorrana ha vingut determinat segurament per la forta tendència actual i general, d’influència en tots els àmbits de la globalització i la pèrdua d’aquesta consciència en els estats veïns d’Andorra en els darrers 500 anys.

Andorra, en definitiva, està constituïda per una triple realitat federal.

La particular-comunal que ha preservat l’equilibri interior de cada Parròquia, amb la institució del Comú.

La comunal-general que ha preservat l’equilibri general a l’interior del país amb la institució del Consell General.

La general-nacional que ha preservat l’equilibri territorial envers l’exterior amb la institució del Coprincipat.