Sempre ‘inpolítica’
Segur que has vist aquell meme que circula per les xarxes des de fa un bon grapat de mesos de siempre diva nunca indiva. Aquest meme (com fan els grans memes) ha generat un ventall de jocs de paraules al qual no renunciaré. Per això m’he permès venir avui a parlar amb un to més distès de la inpolítica.
I qué és la inpolítica? És un concepte que m’he tret de la màniga aquest matí mentre feia un cafè al costat de casa. Representa tot allò que s’oposa al que hauria de ser la política. Fàcil, oi? Et poso un exemple: si la política és una activitat que ens ha de permetre afrontar els conflictes que afecten el poble que s’han de resoldre democràticament, la inpolítica seria provocar conflictes que afecten el poble sense demanar el poble.
Ja veus per on vaig? Exacte. Aquests dies has sentit a parlar de l’FMI, estic segur. És un tema molt dens i complicat, i amb molts diners pel mig: tothom ha de fer un esforç per entendre fins a quin punt és perillós per a la sobirania d’Andorra que entrem a formar part del Fons Monetari Internacional. O per descobrir què hi guanyem, i que ens arrisquem a perdre. Hem de fer aquest esforç perquè Govern no l’ha fet. Novament, un exemple d’inpolítica.
Però si hi ha un exemple greu d’inpolítica és la forma en què el Govern t’ha tancat la porta als nassos (a tu, a mi i a tothom) per donar la teva opinió al voltant de l’adhesió a l’FMI. Un tema que afecta el poble s’ha de consultar amb el poble. Perquè no ens enganyem: tu seràs l’afectada o afectat, en última instància, del control extern de la política pressupostària, financera i fiscal d’Andorra.
Però això no interessa, perquè demanar l’opinió al poble implica assumir que el poble s’ha informat. Que té una opinió. I potser aquesta no agrada. Llavors millor no preguntar i dir que els del PS fem «maniobres dilatòries». Per a nosaltres, l’eix sobre l’adhesió de l’FMI ha passat sempre per tres punts que són la documentació, el debat i la consulta popular i no s’han donat cap dels tres. Un cop més, inpolítica.
Tampoc demanen ni demanaran la teva opinió sobre l’avortament (un dret fonamental que t’han negat si ets dona i vius a Andorra), ni sobre d’altres temes que afecten a tothom. I detalls com aquests, si els ajuntem amb altres ingredients com ara els anys d’obtenció de la nacionalitat, el fet que els residents no tinguin dret a vot, la no legalització de la doble nacionalitat... només fan que desencantar els joves provinents de famílies que mai se’ls hi ha permès expressar-se, el que provoca més desencant.