El privilegi de la salut mental
‘Somos sentimientos y tenemos seres humanos’ va ser un dels lapsus més reconeguts de l’expresident del Govern Espanyol, Mariano Rajoy. Però aquest cop, li hem de reconèixer, no anava tan equivocat. Som sentiments.
Gestionar, assumir i conviure amb les teves emocions i les de la gent que t’envolta no és fàcil. Mai ho ha estat. Entendre la por, la tristor, la incertesa, l’ansietat o la frustració a la qual ens enfrontem cada dia implica recórrer un camí que molts cops no podem fer sols.
Malauradament, companyes i companys, la pandèmia només ha fet que incrementar la intensitat d’aquestes i altres emocions. Només cal parar l’orella i escoltar les converses que mantenim al carrer, a la feina a les xarxes: tots hem sentit parlar d’algú que té més problemes de convivència arran del confinament. Algú que no pot dormir per l’estrès que ha suposat gestionar segons quines situacions. O també algú que té por de perdre la feina i haver de marxar d’Andorra.
Cap de nosaltres és la mateixa persona que era el 13 de març del 2020. El confinament ens ha tret de la nostra zona de confort i ens ha obligat a viure en unes circumstàncies en les que mai, cap de nosaltres, s’hagués volgut imaginar. No hem tingut opció B, ens hem hagut d’adaptar. I això és un punt que hem d’afegir a la nostra factura emocional.
Una crisi que ha afegit encara més incertesa a la vida de moltes persones. Que ha atacat el més valuós que tenim: la salut. La salut, i ja ho diu l’OMS, és un estat de complet benestar físic, mental i social, no només l’absència d’afeccions o malalties.
Som emocions i responsabilitzar-nos d’elles no és fàcil. Això no vol dir, en cap cas, que no puguem facilitar el camí. Com ja sabràs, la inclusió dels psicòlegs a la CASS és una de les assignatures pendents d’Andorra. Donar accés a tothom als professionals de la psicologia no és només un dret, sinó una manera també de fer estalviar diners a la CASS per un altre costat.
Fa anys que els professionals com la ciutadania reclamen una solució. Si ja és complicat agafar el telèfon per trucar un professional de la salut, encara ho és més haver de fer comptes per adonar-te’n que no t’ho pots permetre.
El que ens ha quedat a tots més que demostrat que és un tema secundari per als governs de dretes, és per al Partit Socialdemòcrata, una urgència social. Des del PS apostem per una ciutadania sana a tots els nivells, i l’estat mental no n’és l’excepció. Apostar per polítiques socials és també fer-ho per unes polítiques de salut efectives.
«La inclusió dels psicòlegs a la CASS estalviaria el 30% en salut mental». Amb aquesta afirmació demanava el Col·legi de Psicòlegs d’Andorra l’entrada d’aquests professionals a la cartera de prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l’any 2018. Encara esperem.
Avui és el Dia Mundial de la Salut Mental: un dia per fer una crida a prendre’ns seriosament allò que és seriós: Si us plau, accelerem l’entrada d’aquests professionals a la cartera de prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. «Som conscients que el ministre i el seu equip tenen moltes accions pendents però és una evidència que una de les importants ha de ser fer front a la problemàtica de la salut mental. Treballar en la detecció precoç i la prevenció és essencial, facilitar l’accés als professionals adients i tenir-los en compte dins de la reforma sanitària urgent és fonamental», escrivia la meva companya Rosa Gili en aquest mateix diari ara fa quatre anys. Unes paraules que malauradament no han caducat i que vull que ens convidin a tots a reflexionar sobre la importància que té facilitar l’accés a la salut mental per a tothom.