Sí que és personal
Ens han dit i repetit que els negocis no són personals. Són només això: negocis. Ho hauràs sentit 20.000 cops. Potser ara estàs pensant en aquella famosa escena del Padrino (clàssic dels clàssics que no puc deixar de recomanar). Sense ànim de fer cap mena d’espòiler a qui encara no hagi vist la primera part, parlo d’aquella reunió que mantenien els membres de la família Corleone per preparar una reunió amb el Michael Corleone i un capità de la policia. El seu germà, Santino, li adverteix que no es pot prendre un negoci de forma personal. Després de compartir una sèrie de reflexions, Michael Corleone (interpretat per un jove Al Pacino), amb la mirada fixa al seu germà, sentència: «No és res personal. Són només negocis». Aquesta escena, que s’ha quedat gravada a l’imaginari col·lectiu per la força de la seva breu reflexió, ens pot induir (i de fet, ens indueix), a un error trist.
Els negocis sí que són personals. Qui en tingui un, ho sap. Els negocis van de persones i d’il·lusió. Neixen dels somnis i creixen amb l’esforç i l’energia de la gent. I tant que són personals. I ara, amb aquesta situació d’incertesa, on la qualitat de moltes vides pengen del fil d’un negoci que trontolla per la maleïda pandèmia, són més personals que mai. Els negocis els creen, els desenvolupen i els viuen les persones. A Andorra sembla que ho tenim clar: aquestes festes hem pogut veure com els arbres de Nadal lluïen ben macos amb tot de paquets de botigues del nostre petit gran país. Hem demostrat, un cop més, que fem costat al comerç local, i això, amigues i amics, és un orgull com a societat.
Hem de seguir, i estic segur que així ho farem, aquest camí tan bonic i tan agraït que és el del consum de proximitat. Perquè tenim uns i unes artistes, artesans i artesanes, productors i productores d’alçada. Sempre que sigui possible, i tots volem que així sigui, tornem a les cafeteries, els restaurants i les botigues del barri. Aquells llocs aixecats per la il·lusió de la gent. Aquells llocs que són l’essència d’un país que cada dia aixequem entre totes i tots.
Sé que així ho hem fet, ho fem i ho farem. I sé també, amigues i amics, que a més a més, és de tot cor.
Aprofito aquestes darreres línies de la meva primera finestra de l’any per desitjar-vos un any 2021 ple de salut i bones notícies.