Pobresa energètica i gent gran
Fa uns dos anys se’m va proposar de presidir el Consell Consultiu Comarcal de Gent Gran de l’Alt Urgell. Més enllà d’una certa pompositat del títol la realitat és que és un organisme modest, integrat dins dels esquemes de treball del Capau, és a dir, el Centre d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, els serveis socials de tota la vida. Vaig pensar, i encara ho penso, que podria fer-se actuacions favorables per a la qualitat de vida del segment de la gent gran. A més, el fet que jo ja fos de la junta de l’Esplai de la Seu, també m’obria un ventall de possibilitats, aquesta vegada per treballar de comú acord amb la seva presidenta, la Teresa Ferrer. El Consell també té com a col·laboradors estrets la Rosa Castellví—presidenta de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts Mentals de l’Alt Urgell, dues eficients treballadores socials adscrites al Capau i Josep Faus, representant alturgellenc al Consell General de la Gent Gran de Catalunya.
Un dels temes que tenim entre mans és la potenciació d’un canal Telegram que ens permeti de fer arribar informacions i iniciatives a una gran massa de persones grans de la comarca. La maleïda pandèmia ens ha tancat molts casals, cosa que ens ha impedit de fer-ne publicitat i no arribem al creixement necessari d’inscrits, però ho anirem fent tant punt com la tempesta sanitària s’assereni. Entre les preocupacions molt bàsiques hi tenim les normals: la millora de l’assistència sanitària i la necessitat urgent d’equipaments residencials adaptats a les demandes de la ciutadania veterana del segle XXI. També ens preocupa el deteriorament dels serveis bancaris tant en el que fa referència a les oficines existents com en les poblacions més petites que han perdut tota possibilitat de mantenir serveis presencials.
La temàtica estrella que els mitjans de comunicació han contribuït poderosament a posar damunt de la taula és la carestia de la llum i alhora han divulgat l’estructura de la fixació dels preus de la factura que rebem cada més. En una comarca com la nostra, força envellida i amb pensions que a vegades es mouen al voltant d’uns 700 euros al mes, com podran fer front moltes llars de pensionistes a les crueses meteorològiques hivernals? Més enllà dels esforços governamentals generals i fins i tot europeus —el nostre cap de govern, Pedro Sánchez, va reclamar fa poc un tractament del tema al més alt nivell dels líders de la UE—, hauríem de plantejar solucions comarcals.
L’entitat que centra el proveïment de l’energia elèctrica a la nostra comarca és Peusa, Productora Elèctrica Urgelense SA —a la zona d’Oliana, Endesa. Peusa és una entitat que es caracteritza per tenir uns bons serveis empresarials i una bona situació econòmica quant al nivell dels seus beneficis. També, aquests empresa hidroelèctrica s’ha mostrat sempre favorable a estudiar, individualitzats, els casos més precaris dels que conformen el seu llistat de clients. No dubtem que entre aquests casos hi consta i hi constarà, amb una certa evolució al alça, pensionistes que es veuran constrets a la morositat o als impagaments, o a una cosa potser pitjor, a renunciar a elements de consum bàsics per a pagar la factura de la llum. Pensem que cada cas extrem és analitzat, quan els arriba, tant pels serveis de treball social, el Capau, com per la mateixa oficina administrativa de Peusa. Fins i tot sense arribar als augments del preu de la llum que tant sorollosament se’ns anuncien, opinem que seria just de crear un Fons Social participat per la companyia subministradora, l’ajuntament afectat i la Generalitat de Catalunya.
Sempre hem estat partidaris de sistematitzar aquest tipus de situacions de manera que els afectats no se sentin dependents de la beneficència i de la caritat, sinó ciutadans amb dret cívic d’usuaris d’un servei mixt, participat per l’empresa privada i l’administració pública. No cal dir que aquest usuari hauria de presentar la documentació personal que se li sol·licités per tal de demostrar el seu nivell d’ingressos.
S’ha d’esperar que l’oferta d’energia elèctrica, que afecta tant les economies empresarials com les familiars, assoleixi una estructura de costos que posi al seu lloc l’actual desori, que origina , com es diu en dret, alarma pública i malestar social, i que pot aconduir, perillosament, a la misèria vital de moltes persones vulnerables del sector de la gent gran.