Beneïts els bars
Els joves diuen allò que pensen. Això fa que els que no ho som tant aprenem d’ells. Amb la meva filla, que té 18 anys, dies després del decret del Govern que establia l’obligatorietat d’estar vacunats per accedir als bars i restaurants del Principat fèiem cua al cotxe, cosa habitual al país. Durant aquella estona va fer-me una reflexió que, després de veure com la gent no vacunada s’ha animat a fer-ho, guanya força. «Mama, bo entenc que hi ha gent que no s’ha volgut vacunar malgrat campanyes on es convidava tothom a ser solidaris i s’explicava com beneficiaria tots el fet de vacunar-nos. Però, ara ens arriben les cames al cul quan ens demanen el passaport Covid per accedir als bars i restaurants. La gent ara sí, per fer la canya, es vacuna».
Com som les persones a voltes de individualistes! Els progressistes som molt crítics amb aquest Govern amb maneres que no arribem a entendre. Però tanmateix creiem que cal que el ministre Benazet continuï amb restriccions per fer que el màxim de persones es vacunin.
He de dir que conec persones que no es volen vacunar per por. Tal vegada caldria fer una campanya perquè la gent entengui quins són els beneficis d’estar vacunats. No s’ho han de prendre com un càstig. Cal que des dels ministeris expliquin els beneficis individuals i col·lectius de la vacuna, que es faci més pedagogia i la gent perdi la por.
Cal també que es garanteixi a les persones que pateixen efectes secundaris el dret de poder tenir un seguiment acurat i de qualitat, transparent, explicant els pros però també tots i cadascun dels contres. La gent té dret a ser informada de tot.
Jo m’he vacunat i ho he fet sense por, però he de dir que no vaig mirar els contres. Els no vacunats que sí han llegit i s’han informat dels contres tenen dret a tenir un argumentari prou clar i si escau un telèfon per poder contactar i resoldre tots els dubtes.
Tinc amics i coneguts que són propietaris de negocis que es veuen afectats per aquestes darrers restriccions i estan enfadats i decebuts. Segur que agrairien una trobada amb el Govern per atansar postures i així, com a mínim, sentir-se escoltats i no ser els castigats. Intentes parlar amb ells i conciliar perquè els ànims i el malestar es suavitzi però se senten discriminats i poc atesos. No entenen per què han de ser ells els que han de fer la feina d’inspectors.
Amb la gent que no s’ha vacunat es fa difícil, per molt que els que sí que ho hem fet els vulguem convèncer, donar una argument sòlid perquè no tinguin por.
La covid no té data de caducitat i sembla que cada dia, amb noves soques, es sap reinventar. Cal que des del Govern també es trobi la manera perquè els negocis que pateixen les restriccions tinguin a la seva disposició totes les eines per no baixar les persianes.
Si fins fa un temps parlar de futbol i política a vegades era motiu de discussió, ara endemés parlar de la vacuna és motiu no només de discussió sinó que, fins i tot, a vegades de baralla.
Cal que la ciutadania estiguem units per poder sortir d’aquesta crisis sanitària, però per això des de les administracions cal reforçar el diàleg i que la gent no hagi de trucar i trucar i no saber amb qui parlar en relació a tots els dubtes que tenen en relació a la vacuna.
Cal inversió en campanyes per conscienciar les persones, però campanyes que ajudin a resoldre els neguits dels que dubten i que esvaeixin les pors.