Planificar i coordinar la protecció civil
Tenim la sort de comptar al país amb diferents serveis públics destinats a la protecció de la ciutadania que treballen de manera eficaç i professional. Les darreres dècades, aquests serveis han crescut en personal, mitjans i logística, per donar resposta a l’augment de la població i a l’evolució del turisme. Aquesta situació ha creat la necessitat de definir els rols quan cal actuar, millorar la coordinació entre ells i establir els òrgans de direcció en situacions d’emergència. És necessari, i més també davant el context actual de canvi climàtic, que tot apunta que ens portarà a més episodis naturals extrems: tempestes, incendis, onades de calor...
Amb aquest esperit i objectius, els grups de la coalició vam entrar a tràmit fa tot just un any la Proposició de llei de protecció civil. Per instaurar una política pública relativa a la seguretat i protecció de les persones, els béns i el medi ambient, cosa que mai abans s’havia fet al nostre país. També per donar una resposta ràpida i eficaç davant situacions de risc que es puguin produir a qualsevol part del territori. I, finalment, també per poder tornar, com més ràpid millor, a la normalitat després d’una catàstrofe o emergència.
Un any després, i després de seguir el seu curs parlamentari, la proposició de llei s’ha pogut aprovar al Consell General.
Amb la seva entrada en vigor, quedaran establerts els procediments d’ordenació, planificació, coordinació i direcció dels diferents serveis públics relacionats amb les emergències, sense crear cap nou servei específic i respectant les competències en la matèria atribuïdes als comuns. Quedaran establerts a partir de diferents plans de protecció civil, en funció de si la resposta s’ha de dur a terme en l’àmbit nacional o comunal, de la tipologia de risc, també incloent els que puguin sorgir d’esdeveniments privats.
En qualsevol cas, ens agradaria que tots aquests serveis públics haguessin d’intervenir el mínim possible, motiu pel qual la llei també preveu la creació d’un document públic, el mapa de riscs, que identificarà i ubicarà tots els possibles perills, a fi de tenir-los inventariats i controlats. Permetrà millorar la prevenció i ser més efectius quan calgui actuar.
Precisament, per quan calgui actuar, queden regulades de manera detallada totes les mesures a prendre per garantir la seguretat de les persones, com ara l’evacuació de llocs perillosos, la restricció d’accés o, fins i tot, el confinament. Sempre, però, respectant els drets fonamentals.
Un dels punts que més curiositat i interès han generat de la llei, que també ha fet que el Partit Socialdemòcrata decidís no votar-hi a favor (cosa que no entenem i lamentem), és la recuperació de la figura històrica del sometent. Deia que no enteníem per què aquesta recuperació causa tanta indignació al Grup Socialdemòcrata, i més tenint en compte que s’hi apliquen canvis profunds: perd la seva condició de cos armat i no tindrà funcions en matèria d’ordre públic. El sometent donarà suport en les necessitats de socors i ajuda mútua que es puguin crear en situacions d’emergència.
Finalment, també m’agradaria destacar de la llei la Creació del Centre Nacional d’Emergències, una estructura de coordinació dels serveis operatius i que s’encarregarà també de gestionar el Servei nacional de trucades, vinculat al número 112. S’unifiquen així tots els números actuals per facilitar la resposta a la ciutadania i l’eficàcia en l’actuació que calgui dur a terme.
Regular i planificar la protecció civil és una recomanació de les Nacions Unides, però és també una necessitat i una obligació de país. La seguretat de les persones i la resposta que se’ls ha de donar quan malauradament no es pot evitar la catàstrofe és fruit de la qualitat humana i dels mitjans dels serveis públics, però aquesta millora i s’amplifica molt substancialment si es fa des de la planificació, la coordinació i un exhaustiu coneixement de les condicions del nostre territori.