Més recursos per als sanitaris
Els darrers dos anys han estat un aprenentatge constant. Venim d’una pandèmia que va ensenyar al món com som de vulnerables els humans. Van posar a prova tot el nostre sistema, tant la logística alimentària com la sanitària. Malgrat això, hem demostrat que podem resistir i continuar millorant el benestar social. Hem posat èmfasi en aquelles coses que són importants realment, la salut i la família. Entre un seguit d’aprenentatges sobtats arran d’una pandèmia inesperada, apareix la gestió del temps. Parlo d’aquells elements que fan la vida quotidiana més admissible, com per exemple, les condicions laborals.
Darrerament, hem sentit com existeixen dificultats en el mercat laboral en molts col·lectius, però crec que ha arribat el moment de parlar d’un que ha estat prudent i en alguns casos silenciat, el sanitari. Formo part d’un gremi professional que ha estat a la primera línia durant la pandèmia. Hem estat exposats a possibles contagis des de molt abans que s’anunciés el primer brot, amb el que això ha comportat a la nostra salut i a la de la nostra família. En qualsevol cas, ho hem assumit com a part de la nostra responsabilitat amb la ciutadania.
El temps permet posar en perspectiva tot el sacrifici personal que ha suposat per als sanitaris aquests dos anys. És aquest context el que fa prendre consciència que Andorra només disposa del SAAS i de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Dues institucions que hem de cuidar i dotar de recursos, com també ho hem de fer amb el seu personal, que garanteix l’atenció a la ciutadania. Actualment, però, existeix dèficit de personal a la seva plantilla, que no està dimensionada per a poder atendre adequadament qualsevol urgència a qualsevol hora. El servei sanitari s’ha de prestar en les condicions degudes perquè l’objectiu és que cap ciutadà es quedi sense el tractament necessari en el moment precís. Ja fa anys que els professionals anem tapant les mancances d’un sistema que ha de ser reforçat com més aviat millor. Hem escoltat de forma reiterada que és una situació excepcional per culpa del context de dificultat, però aquesta excusa no soluciona el problema.
A hores d’ara, la recerca de treballadors per al sector sanitari està patint dificultats. El principal entrebanc són les condicions laborals: salaris baixos, i jornades de treball en horari nocturn i en festius. Si mirem als països veïns, apreciem com estableixen jornades de treball de 35 i 37 hores setmanals. Un fet que fa que Andorra sigui menys competitiva no només en l’àmbit salarial. Si a més a més, tenim en compte la conjuntura actual en l’accés a l’habitatge i el nivell de vida, fa que l’atractiu per venir a treballar al sector sanitari andorrà sigui més baix. Aquesta manca de personal va en detriment de la plantilla actual, que va aguantant la manca de recursos existent fins a, com està succeint actualment, evidenciar la realitat. Contemplem cues llargues a urgències que no s’havien vist mai a Andorra, llistes d’espera per les atencions facultatives que no tenen una data pròxima, i altres atencions que no són les que s’haurien de prestar idealment. Davant aquest escenari alguns treballadors opten per marxar del nostre hospital per canviar a una feina amb millors condicions.
És necessari dotar de més recursos per així revertir la situació i millorar l’atenció als nostres ciutadans, com també les condicions laborals del personal de la salut. S’ha d’ampliar la plantilla per no sobrecarregar a l’actual. És vital que el col·lectiu sanitari sigui escoltat, per bé que sempre hem demostrat prudència, compromís i professionalitat a la societat andorrana.